Avui 8 de març commemorem el dia internacional de la Dona, una data en la que el moviment feminista posa sobre la taula les desigualtats, que encara pateixen les dones a la societat.
SITUACIÓ ACTUAL
Al nostre país, malgrat que les dones tinguin un índex més elevat de titulacions universitàries això no es reflecteix al mercat laboral.
Es curiós veure com les dones que treballen als sectors més feminitzats, com podrien ser: la neteja, els supermercats, el manipulats dels aliments i un llarg etc., segueixen rebent ordres directes dels seus responsables homes. Això es degut per una banda per la forta segregació horitzontal que fa que les dones siguin més presents a sectors pitjors remunerats i per altre banda per la segregació vertical que limita el seu ascens professional.
La bretxa salarial continua estan molt present, potser no a la llei, però si en la realitat diària on els complements salarials i extrasalarials, així com altres tipus de discriminacions indirectes i directes son les seves principals raons.
Són elles les encarregades de la cura, de la manutenció, de la neteja, de la compra, de la salut i sobretot de la reproducció amb tot el que això comporta.
Les dones segueixen patint les violències masclistes i al 2021 ja portem 12 dones assassinades.
A la resta del món, la cosa no millora, especialment a l’Àfrica i als països àrabs, on les dones no poden conduir o sortir de casa sense un acompanyant masculí o a Iran on tenen prohibit cantar.
El PAPER DELS SINDICATS
En els darrers anys, el govern de l’estat ha legislat per poder fer front a algunes d’aquestes desigualtats. Alguna d’aquestes lleis ja son drets, com poden ser les 16 setmanes per cura del menor sense possibilitat de transferència o las possibilitat d’adaptació de la jornada.
D’altres com el decret llei 6/2019, el RD 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el RD 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball, i el RD 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, tot i ser un bon punt de sortida per poder pal·liar el problema deixa en mans dels sindicats el que aquests reials decrets s’apliquin a les empreses i puguin convertir-se en un punt d’inflexió cap a una igualtat real i efectiva.
ANIMEM A LES MOBILITZACIONS
Són curioses les declaracions d’alguns i algunes governants del nostre país, inclòs atacant al dret fonamental de reunió i de manifestació, que aprofitant la situació pandèmica i apel·lant a la salut pública ataquen al moviment feminista i les seves legitimes reivindicacions.
Des de la UGT, hem recorregut aquestes prohibicions entenent que el moviment feminista es un moviment compromès i amb la suficient capacitat organitzativa per poder portar a terme manifestacions amb mesures de seguretat, es per això que us animem a mobilitzar-vos, perquè encara queda molt per fer.
